HumanitatsLiteraturaSocialsCiènciesEn CastellàJocs EducatiusDiscosSons Natura

Carme Miquel

Carmé Miquel

coneguda amb el nom de ploma de Carme Miquel, mestra i escriptora valenciana nascuda a la Nucia (la Marina Baixa) l'any 1945, però és a la ciutat de València on ha transcorregut la major part de la seua vida. Tanmateix, les vacances i alguns altres períodes de temps de la seua infantesa els va passar a la comarca de la Marina Alta. Així és que aquests tres espais geogràfics influiran en el seu viure i en la seua escriptura, tot constituint les fonts d'on ha begut una rica cultura popular. També en aquestes comarques es troben una part important dels paisatges que ha interioritzat i posteriorment ha literaturitzat.

La seua activitat literària és un complement al treball d'ensenyant, que ha exercit durant més de trenta-vuit anys, i a l'activisme social desenvolupat no només en àmbits pedagògics i educatius, sinó també en àmbits mediambientals, culturals i cívics en general.

Pel que fa a la seua obra, a més de la novel·la "d'adults" ha conreat altres gèneres. Val a dir que la influència de la seua professió en la literatura es veu reflectida bàsicament en els seus llibres infantils i juvenils, mentre que les reflexions i anàlisis polítics i socials són exposats, sobretot, en els assaigs juvenils —A cau d'orella. Cartes a Roser i Murmuris i crits. Cartes a Mireia) dedicats a les seues filles— i en els articles que publica periòdicament a la premsa.

Carme Miquel ha destacat principalment en dos àmbits: el de l'ensenyament i el de l'escriptura. Pel que fa al camp de l'ensenyament, ha estat una de les defensores més destacades de l'ensenyament en valencià, molt relacionada amb els moviments de renovació pedagògica i vinculada amb entitats cíviques com la Federació Escola Valenciana.

Quant al camp de la creació en prosa, és autora, entre d'altres, de diversos llibres de narrativa infantil i juvenil i de la novel·la Aigua en cistella, guanyadora del premi de novel·la Ciutat d'Alzira 1998 que atorga l'editorial Bromera. Publica també regularment a la premsa periòdica, com per exemple al diari Levante, on té una columna d'opinió setmanal.

El 1995 va rebre el Premi d'Honor Jaume I per les seues actuacions en el camp cívic i cultural.

El 1995 va ser nomenada Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de València

El 2005 va ser nomenada Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes de Silla

Web de l'autora

 





La Mel i la Fel

Novel·la que barreja de manera equilibrada el realisme social i l'imaginari màgic valencià. A partir de les històries personals de les dues protagonistes, mare i filla, la narració planteja un món dual en molts aspectes: món de dones i món d'homes; món de rics i món de pobres; món de religions i morals repressives i món de natura i morals naturals.

Les experiències vitals de les protagonistes, situades a les acaballes del segle XIX, constitueixen un cant a la vida i són els eixos centrals que ens mostra un món d'emocions, de rivalitats i de lluita per la supervivència, expressades des de la quotidionitat dels quefers i els costums d'un poble. Com a escenari que els sosté, hi trobarem el paisatge de la Marina Alta amb l'omnipresència del Montgó. Aquest fet confereix dues característiques a l'obra: la lituraturització del paisatge i la personificació de la muntanya que en la narració esdevé una mena d'oracle o deu protector.

La història central de les dues protagonistes, els seus amors respectius, les complicacions que se'ls presenten al llarg del seu viure, les seues estratagemes... donen pas a les vivències d'un món de dones amb complicitats sòlides i a tot un seguit de personatges, cadascú amb la seua història singular, que al llarg de la narració van deixant empremptes diverses i colpidores.

El llenguatge de la novel·la, molt àgil, que combina la rica parla popular de la zona i la prosa poètica, és un element més que contribueix a gaudir amb la lectura de “La mel i la fel”.

Tàndem Edicions

 





Aigua en Cistella

Uns desconeguts irrompen en el tranquil retir d’Isabel amb la intenció de descobrir l’experiència vital d’aquesta dona a qui localitzen, encuriosits, seguint el rastre d’uns antics papers que deixà escrits un oncle seu, enamorat d’ella en silenci des que era jove. Aquests textos són el contrapunt a la narració d’Isabel, i ens ajuden a descobrir la senzillesa i la sensibilitat d’un personatge que, a més de treballar de criada, ha de saber encaixar les proposicions de l’amo. Tot i fer el possible per mantenir la integritat, la fugida a Barcelona i l’exili a Montpeller acceleren els esdeveniments cap a un final on l’amor i el desamor en seran protagonistes.

En aquesta obra, que ha estat guardonada amb el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 1998, la protagonista ens transmet, amb un llenguatge ple de matisos i de tendresa, la mirada càlida d’una València cridanera i alhora plena de grans silencis en temps de postguerra. Tot plegat, un conjunt de sensacions suaus i profundes com el perfum de la flor del gessamí.

Edicions Bromera

 





A Cau d'Orella

(Cartes a Roser)

Premi Samaruc dels bibliotecaris valencians

Llibre de pensament que constitueix un assaig juvenil. Dirigit bàsicament a joves constitueix no obstant, una lectura útil i interessant per a tot tipus de lector.

A través d'unes cartes a la seua filla Roser, l'autora explica les incògnites i les esperances del món que ens envolta amb la intenció de compartir unes reflexions i encetar un diàleg intergeneracional. Ho fa a partir de la narració de vivències personals les quals li serveixen per aportar informació, interpretar-la i per transmetre emocions individuals però també emocions col·lectives perquè entén que aquestes també formen part de la història.

Amb sinceritat, sense dogmatismes ni maniqueismes i sense amagar la perplexitat o els dubtes que algunes qüestions li provoquen, dedica els primers capítols a explicar que fou el franquisme i la transició política, hi parla de canvis, de democràcia, d'història i de llengua. A continuació dirigeix la mirada a qüestions com les guerres, la violència, els mitjans de comunicació, la pobresa al món i al fet de ser dona així com a algunes lluites ciutadanes que han esdevingut referents per als moviments socials.

Dotat d'un llenguatge intimista i tendre, “A cau d'orella. Cartes a Roser” és des de la seua publicació un important referent per a molts adolescents i joves valencians.



Tàndem Edicions


Si estàs interessat en alguna d'aquestes propostes, contacta en 26 Lletres