Presentacions Llibres
26 Lletres vol oferir aquest servei amb l'objectiu de col-laborar dins de les nostres possibilitats, a donar a conéixer i apropar la literatura dels nostres autors/autores al públic general amb la finalitat de facilitar la seua lectura.
És per tot això que hem creat aquest espai per tal de compartir tota mena de propostes engrescadores de les diferents editorials que treballen a l'abast del mon de les lletres.
"Hi ha tanta literatura a la vida, al carrer, tants carrers per recórrer. El món és tan gran, la humanitat tan complexa que cal literaturitzar la vida".
Totes aquestes presentacions comptarà amb la presència dels autors
Si estàs interessat en alguna d'aquestes propostes, contacta en 26 Lletres
Els Valencian d'Àlgeria (1830-1962)
Memòria i patrimoni d’una comunitat emigrada
Àngela-Rosa Menages & Joan-Lluís Monjo
Els valencians d’Algèria (1830-1962). Memòria i patrimoni d’una comunitat emigrada és un estudi sobre la presència valenciana dins de l’excolònia francesa d’Algèria. Així mateix reivindica el patrimoni cultural que la comunitat que emigrà a aquell país ha aportat al poble valencià. Està basat principalment en entrevistes realitzades a persones que d’una manera o d’altra han conegut aquella realitat.
Tracta, per una banda, les característiques de l’emigració valenciana, vistes a través dels ulls dels seus protagonistes. Per què emigraren? Com s’hi adaptaren? Amb qui convisqueren? En què treballaren? Com passaven el seu temps lliure? S’observarà de seguida que molts elements que s’exposen en aquest estudi es repeteixen en altres comunitats d’emigrants; com ocorre ara i ací, entre nosaltres.
8é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular
Edicions Bullent
Autors
Àngela Menages i Joan Lluís Monjo
Àngela Rosa Menages Menages (Hussein-Dey (Alger), 1957). És llicenciada en Filologia Romànica i en Filologia Catalana i acabà els cursos de Doctorat a la Universitat d'Alacant (1995). Treballa a l'IES la Malladeta de la Vila Joiosa com a professora de valencià.
Joan Lluís Monjo i Mascaró, nascut a Tàrbena (Marina Baixa) en 1968, és llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de València (1991), en Filologia Catalana per la Universitat de València (1993) i en Filologia Occitana per la Universitat Paul Valéry de Montpeller (1995). Va llegir una tesina (maîtrisse / mestria) en 1995 a la Universitat Paul Valéry de Montpeller, dirigida del Dr. Joan-Maria Petit, sobre la catalogació del repertori rondallístic del sud valencià, i una tesina en 2003 a la Universitat d’Alacant, dirigida pel Dr. Jordi Colomina i Castanyer, sobre la consciència de registre lingüístic al cançoner popular tarbener.
Màgia per a un poble
Guia de creences i criatures màgiques populars
Francesc Gisbert i Muñoz
Màgia per a un poble és una guia divulgativa sobre les creences i costums màgics arrelats en la cultura dels valencians. Es divideix en dues parts. La primera, tracta sobre Criatures màgiques de l’imaginari popular. A partir d’un minuciós estudi de material rondallístic i folklòric, l’autor ens explica, com en una guia, quines eren les criaturas
fantàstiques i els mites en què creien els nostres avantpassats: les bubotes, els donyets, les encantades, els gegants, els ogres, els dracs, les serps… amb exemples documentats en la tradició oral dels nostres pobles. En la segona part del llibre, ofereix als lectors més aventurers una ruta de tresors amagats; explica quins eren i en què consistien els oficis màgics (curanders, oracioners, tallanúvols, eixordadors…); recorre els dies més assenyalats del calendari màgico-religiós, per recordar els orígens de les distintes creences; i per últim, s’apunten les plantes amb propietats màgiques.
9é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular
Edicions Bullent
Els Lluitadors
Francesc Gisbert
Premi Enric Valor de novel·la en valencià 2004
Qui són els lluitadors? Són les classes humils que treballen de sol a sol, són els infants que es balden a les fàbriques, són els obrers que somien utopies i s’en-fronten a la desigualtat amb la força del seu treball. I són també, potser, els empresaris capaços d’alçar un niu de fà-briques penjades dels barrancs, d’edificar mansions sumptuoses i de crear autèntics emporis a costa dels explotats.
Edicions Bromera
Autor
Francesc Gisbert
Francesc Gisbert i Muñoz (Alcoi, 1976) és llicenciat en Filologia Catalana i, actualment, professor a l'IES Mutxamel (L'Alacantí). A pesar de la seua joventut, ha estat premiat en múltiples ocasions i és un autor reconegut en el terreny de la literatura per a totes les edats:
- Per a joves, ha escrit narrativa històrica, El secret de l’alquimista (2001) i El misteri de la Lluna Negra (2000), Premi de Novel•la Juvenil Ciutat de Torrent i Premi de la Crítica; ha cultivat la intriga i el suspens, amb El fantasma de la Torre (2002), Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor; la novel•la de viatges i aventures, El somriure de l’esfinx (2003), Premi Ciutat de Borriana; l’assaig divulgatiu amb Les cares de la integració (2007).
- També ha publicat obres infantils, com Una llegenda per a Draco, Premi Carmesina 2003, Misteris S.L, Premi Vicent Silvestre 2003, La meua família i altres monstres, Premi Folch Torres 2005 de Barcelona i Premi Samaruc, Somni d’una Nit de Sant Joan, Premi de l’Eliana 2007 o Les històries estranyes, Premi Laurèdia d’Andorra 2004.
- Per al públic adult ha editat les novel•les Els lluitadors, Premi Enric Valor de Novel•la (2005) i València a cara o creu, Premi Vila de Benissa (2005).
La globalitza...Qué?
Josep Villarroya
Una colla de joves a qui han encarregat un treball de l’institut sobre la globalització es presenten en casa d’un mestre i amic, Biel, per tal que els ajude a resoldre dubtes. Aida, Pau, Alba i Rafel senten parlar de la globalització gairebé tots els dies i els afecta en les seues vides (moltes vegades, fins i tot, sense saber-ho): l’especulació, la precarització del treball, la dificultat per a trobar casa, la deslocalització de les empreses als països del Sud, la fam, els guanys multimilionaris dels bancs i les multinacionals, el consumisme, les migracions, la borsa, Internet, el canvi climàtic…
El mestre-amic comença aclarint alguns conceptes per tal d’evitar malentesos. Tot seguit, Biel fa una ullada a l’estat del món des de diferents perspectives, i més tard pretén fer comprendre els joves que cal analitzar el sistema-món capitalista, que cal estudiar les causes que fan que el món actual siga com és, que no res succeeix per casualitat. Finalment, l’últim capítol del llibre, el mestre els explica que hi ha alternatives a aquest món, i que el nostre futur, i el del nostres fills i filles, dependrà de què fem a hores d’ara. El futur no està escrit, i un món més just i més sostenible no només és possible, és imprescindible. Les utopies són possibles… i cal que les construïm entre tots i totes.
Edicions Bullent
Autor
Josep Villarroya
Josep Villarroya i Navarro és professor de geografia i història, i ha treballat en diversos instituts de les nostres comarques (l'Horta, el Vallès, la Ribera). Tot i la crisi que pateix la tasca docent, l'encisa la seua professió, sobretot perquè considera que la seua assignatura pot ajudar l'alumnat a comprendre millor el món en què vivim. D'altra banda, li agrada raonar i discutir amb el jovent, ja que tot considera que és bastant més receptiu i obert que la resta de la societat.
Sovint es parla dels i les joves com si fóra un problema, i ens oblidem que els màxims responsables de l'estat del món actual som les generacions una mica més grans, els adults, que els servim de model… Tot i això, la seua vida no s'acaba ací, a més a més, li agrada sortir a la natura a gaudir-la (en bici o caminant), i involucrar-se en diferents col·lectius per tal de conèixer, transformar i millorar la nostra societat
Marta dibuixa ponts
Carles Cortes
Marta dibuixa ponts és una novel·la que retrata el grup generacional de l’autor. La Marta, una jove d’Alacant, una vegada acabats els estudis universitaris, decideix anar-se’n com a lectora a una universitat de Nàpols. Un nou repte per a una protagonista que intenta fugir del seu passat, dels confl ictes de la infantesa i de l’adolescència. Una època marcada, sens dubte, per l’afecte sincer de la seua àvia, una dona que havia lluitat durant una època difícil de la història d’aquest país. La novel·la de Carles Cortés comença quan la Marta torna defi nitivament a Alacant, després de dotze anys d’estada a la ciutat del mezzogiorno italià.
3a. edició Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt, 2003
Brosquil Edicions
Els silencis de Maria
Carles Cortés
Els silencis de Maria és una novel·la de personatges. L’Hèctor és acusat d’assassinar la seua dona, la Maria. Tothom ho pensa, ell també. Una història que es construeix a partir de l’enigmàtica visita de la Laura, una jove imponent que acudeix cada dimecres a la presó on resideix el presumpte assassí amb el pretext de fer més agradable la seua estada. A través de la Laura descobrirem la veu de la Maria, el seu passat, el temps viscut en un primer matrimoni poligàmic a la ciutat àrab de Dubai. Dos mons en contrast dins de la ment d’una protagonista en dues ciutats en les quals el desert avança i la lluna esdevé testimoni dels seus canvis.
Brosquil Edicions
Autor
Carles Cortés
Carles Cortés (Alcoi, 13.02.1968), doctor en Filologia Catalana, és professor titular de literatura catalana contemporània a la Universitat d'Alacant i membre del Grup de Recerca de la Literatura Contemporània. D'igual manera, és membre de l'AIILC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes), de l'AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), del CILEC (Centre d'Investigació de la Literatura Europea Concentracionària de Sabadell) i de TRAVERSES (Équipe Internationale de Recherche sur les Interférences des Codes (TRAVERSES) de la Université Paris VIII-Saint Denis).
Com a docent i investigador, ha centrat la seua atenció a la narrativa d’escriptores del segle XX. Ha publicat els estudis Els personatges i el medi en la narrativa de Mercè Rodoreda (1996) i Començar a escriure: la construcció dels primers relats de Mercè Rodoreda (1932-1938) (2002), entre altres. D'igual manera, ha estat editor de les antologies Contes d’Isabel-Clara Simó (Columna, 1999), Contes personals de M. Mercè Roca (Columna, 2001), Llengües mortes. Antologia de contes de Carme Riera (Destino, 2003), L'illa i la dona. Trenta-cinc anys de contes de M. Antònia Oliver (Ed. 62, 2003) i Jubileu, de Víctor Català (Ed. Arola, 2004). Ha enllestit igualment la biografia sobre el pintor Antoni Miró, Vull ser pintor (Ed. 3i4, 2005).
L'Estima per la Cultura d'un Poble
Francesc Ferrer Pastor
En el present llibre es recull i trobarem organitzat en diverses seccions els treballs publicats al llarg dels llibres de festes de seu poble, de 1975 fins l'any 2000. Aquest temes són: el poble de la Font d'en Carròs, els Carròs, Jaume I i la llengua i la devoció religiosa. Tots recollits cronològicament composen un total de 41 articles de diferent extensió, a mes de 4 que són pòstums. Al llarg de 304 pàgines gaudirem i conservarem un material valuossísim per als valencians i que es convertirá en un llibre de consulta indispensable en la biblioteca particular o en la d'aquells que estimen les nostres coses i reuneixen en elles un patrimoni comú i que s'ha de conservar.
Denes Editorial
Autor
Francesc Ferrer Pastor
Francesc Ferrer Pastor ha segut un home que al llarg de la seua vida ha estimat profundament el seu país i la seua llengua. I ho va demostrar de la millor manera possible: amb el treball constant i silenciós, sense escatimar esforços en aquesta tasca, encara que fora sol, sense aturar-se, amb una tenacitat encomiable, lluny de polèmiques absurdes i batalles lingüístiques massa vegades estèrils.
És autor de les obres lexicogràfiques valencianes més importants, com són el "Diccionari General" i el "Diccionari de la Rima"; d’obres com "Lliçons d’Ortografia" i "Gramàtica Valenciana"; de llibres per als xiquets (als qui dirigia gran part del seu treball) com el "Diccionari Valencià Escolar", "Per què el rei Gaspar té els cabells blancs", "L’abella barallaradisa" etc.; i del més que conegut i consultat "Vocabulari castellà-valencià i valencià-castellà". Jo, com molts valencians i valencianes, tinc des de fa molt anys damunt de la taula al meu abast el xicotet diccionari blau i blanc que he fullejat una i mil vegades per resoldre dubtes. La meua és una edició de les innumerables que s’han fet. Però la primera edició forma part de la història recent del nostre país. Aquell xicotet diccionari fou repartit durant el curs 1978-79 per la Conselleria d’Educació del Consell del País Valencià en el marc del "I Pla Experimental per a l’Ensenyament de la Llengua". I des d’aquell moment es transformà en una ferramenta indispensable per a mestres, alumnes i per a qualsevol que volguera escriure i parlar millor dia a dia la nostra llengua.
Francesc Ferrer Pastor forma part de l’important grup de persones que al llarg del segle XX han segut indispensables per la recuperació i vertebració cultural, literària i lingüística del País Valencià. Francesc Ferrer Pastor, junt a Carles Salvador, Enric Valor, Manuel Sanchis Guarner, Enric Soler i Godes, entre molts altres, s'esforçaren en uns temps de desdeny i hostilitat per salvar la nostra llengua i obrir-nos el camí del redreçament lingüístic. El missatge cívic d’ells fou sempre el mateix: defensar la llengua valenciana, difondre-la i estimar el País Valencià. Ells, amb tots els anys de treball, ens ha anat deixant les ferramentes necessàries. Nostra és la voluntat de no renunciar al nostre patrimoni que és la llengua i demostrar que som participes d’eixa noblesa, d’eixa grandesa que evocava Francesc Ferrer Pastor.
Elena Maria Pineda i Caplliure
Història d'un entusiasme.
Nietzsche i la literatura catalana
Joaquin Espinós
Existeix en la història cultural d’occident un abans i després de Nietzsche, i la literatura catalana no va romandre aliena al debat intel·lectual que la seva obra suscità. Des de l’impacte inicial del modernisme fins als nostres dies, alguns dels més importants escriptors catalans participaren en aquest fecund diàleg. Figures com Maragall, Puig i Ferreter, D’Ors, Papasseit, Pla, Villalonga, Fuster o Porcel, entre d’altres, hi digueren la seva. Alguns encomanats per la passió vital de l’alemany, d’altres a contracor. Tots, en qualsevol cas, irremeiablement atrets per la força de les seues idees.
Història d’un entusiasme ha rebut el 25è premi d’assaig Josep Vallverdú 2008
Pàges Editors
Per què ells en diuen Euskal Herria...
i nosaltres Ítaca?
Marc Biosca
La interrogativa que emmarca el títol de l’assaig convida a l’anàlisi profunda d’una de les aportacions de la cultura popular i de massa més puixants de la segona meitat del segle xx tant a casa nostra com al País Basc: la cançó. Aquesta és utilitzada per analitzar a bastament aquells elements lingu¨ístics, històrics, memorialístics i estètics que han conformat els contorns de la identitat nacional dels dos països. Com diu Salvador Cardús al pròleg: “Si bé es tracta d’una recerca sobre la cançó, el que hi trobarà el lector és un retrat lúcid sobre els dos països que hi són tractats.”
Pròleg de Salvador Cardús.
Pàges Editors
Autor
Marc Biosca
Marc Biosca, sociòleg i politòleg (UAB, 2005). Té un màster de comunicació política per l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (2007). Treballa en diversos projectes de dinamització sobre llengua i immigració. Així mateix, també ha participat com investigador en diferents recerques sobre aquest tema a la consultora ENVIT . Ha publicat el llibre Per què ells en diuen Euskal Herria i nosaltres Ítaca? , Pagès editors, 2008. Està interessat especialment en la sociologia de la cultura i de les identitats.
Ha col·laborat com investigador en els següents projectes del GEI:
"Memòria de la llengua. La integració lingüística a Mataró"
Intercanvi
Josep Martínez Sanchis
Premi Blai Bellver de Narrativa 2007
Una onada de calor insuportable sorprén el protagonista d’aquesta novel·la a París, on tracta de dur una vida tranquil·la i introspectiva. Un dia, a la línia 6 del metro, observa amb curiositat com una dona d’origen oriental contempla bocabadada els ideogrames que llueix una jove al seu vestit ajustat. En llegir el missatge, la xinesa enceta un plor silenciós. Sembla que ha reconegut en aquell text alguna cosa que l’afecta directament. La jove del vestit baixa del vagó perseguida per l’altra dona, i el protagonista les perd de vista en el moment que estableixen contacte.
Edicions Bromera
Llegendes Valencianes
Víctor Gómez Labrado
A banda de tot allò que demostra la ciència i s’ensenya a les escoles, hi ha un món misteriós fet de llegendes que formen part de la tradició oral del nostre país. Víctor Labrado ha elaborat un treball de recerca per a presentar-nos criatures com els nyítols, els butonis, la Quarantamaula, el moro Mussa o l’home del sac. Francesc Santana s’ha encarregat del repte de posar cara, ulls i nassos, molts nassos, a aquests personatges mitològics, alguns dels quals no havien estat mai representats gràficament. Amb una edició acurada, aquest volum, prologat per l’escriptor i antropòleg Joan F. Mira, presenta els éssers fantàstics més representatius de la cultura popular valenciana.
Edicions Bromera
La querra de quatre
Víctor Gómez Labrado
Un homeno identificat assassina a trets l’alcalde d’una petita població valenciana. El comandant jutge Broco ordena detenir uns sospitosos que tenen poc a veure amb aquest afer. La crònica d’aquest atemp-tat, ocorregut l’any 1946 i atribuït oficial-ment a una conspiració comunista, tracta d’esclarir per què van ser condemnades persones innocents.
La guerra de quatre és la reconstrucció fidel i gairebé periodística —a partir de la documentació disponible i del testimoni dels supervivents— d’aquest fet i d’uns altres protagonitzats per un grup urbà de resistència armada que, situat als voltants de València, finançava amb atracaments les activitats de l’oposició clandestina. Aquest grup reduït de maquis, encoratjat amb la victòria aliada a Europa, va provocar la ira de les autoritats de l’època. El resultat és una crònica de la resistència que es llig com una no-vel·la. Una crònica doblement parcial: per incompleta i perquè l’autor no vol dissimular l’afecte pels vençuts.
Edicions Bromera
El segle valencià
Víctor Gómez Labrado
Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta 2007
El segle valencià desvela aspectes molt interessants, i fins ara desconeguts, de les vides i les obres dels escriptors valencians més destacats del segle xv, una centúria excel·lent pel que fa a les nostres lletres. Així, trobem l’anàlisi d’un text d’Antoni Canals –considerat el primer teoritzador del secessionisme lingüístic– en la qual es demostra que, realment, el que hi ha és una afirmació primerenca de la unitat de la llengua parlada a Catalunya i a València, els orígens familiars fins ara desconeguts de Jordi de Sant Jordi, una aproximació al poema Veles e vents d’Ausiàs March molt lligada a la biografia del poeta, i l’origen de dos personatges del Tirant lo Blanc: la princesa Carmesina i el rei Escariano.
Una obra distingida amb el IX Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta que pretén acostar-nos, des d’un nou vessant, els nostres clàssics del segle d’or i ser una invitació a llegir-los més per a entendre’ls millor.
Edicions Bromera
Quan anàvem a l'estraperlo
Vìctor Gómez Labrado
La crònica apassionant d’un temps de misèria i picaresca, de repressió i restriccions.
Un estil extraordinari, una llengua viva, una història captivadora. Un llibre que es beu d’un glop.
Quan anàvem a l’estraperlo és un testimoni extraordinari de la lluita per sobreviure, de la picaresca dels pobres per burlar l’autoritat i guanyar-se el pa de cada dia. Amb un estil despullat, directe i vibrant, a mitjan camí de la novel·la d’aventures i la crònica, Víctor Labrado reconstrueix la memòria d’un temps duríssim: del final de la segona República a la immediata postguerra, quan a la misèria i la fam calia sumar la repressió franquista.
Dalt d’una bicicleta, a trenc d’alba i escapant sempre de la guàrdia civil, el jove protagonista de la novel·la recorre pobles i ciutats de València i Alacant carregat d’arròs, oli o sardines. En una època de racionament dels aliments bàsics i de restriccions de tota mena, anar a l’estraperlo era una de les poques sortides dignes.
Angle Editorial
Autor
Víctor Gómez Labrado
Víctor Labrado, va néixer a Sueca (la Ribera Baixa) l’any 1956. Va estudiar a l’Escola de Magisteri de València i després es llicencià en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Actualment compagina l’ensenyament amb el càrrec de Coordinador de la biblioteca i casa-museu Joan Fuster, a la seva ciutat natal.
Premis literaris
Mancomunitat de la Ribera Alta, 2007: El segle valencià
Llibres publicats
Investigació i divulgació:
El segle valencià. : Bromera, 2008
Narrativa:
La mestra. València: Eliseu Climent / 3i4, 1995
Llegendes valencianes. Alzira: Bromera, 2007
Novel·la:
Cròniques d'un rei (I) : el príncep. València: Tabarca, 1992 [juvenil]
Cròniques d'un rei (II) : el conqueridor. València: Tabarca, 1992 [juvenil]
Cabrera. València: Eliseu Climent / 3i4, 1995
La guerra de quatre. Alzira: Bromera, 2002
Biografies:
Jaume I, el naixement d'un poble : una biografia il·lustrada (amb Rafael Matoses Cuquerella, Salvador Vendrell Grau). Alzira: Bromera, 1998
