Víctor Gómez Labrado
Víctor Gómez Labrado
va néixer a Sueca (la Ribera Baixa) l’any 1956. Va estudiar a l’Escola de Magisteri de València i després es llicencià en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Actualment compagina l’ensenyament amb el càrrec de Coordinador de la biblioteca i casa-museu Joan Fuster, a la seva ciutat natal.
Premis literaris
Mancomunitat de la Ribera Alta, 2007: El segle valencià
Llibres publicats
Investigació i divulgació:
El segle valencià. : Bromera, 2008
Narrativa:
La mestra. València: Eliseu Climent / 3i4, 1995
Llegendes valencianes. Alzira: Bromera, 2007
Novel·la:
Cròniques d'un rei (I) : el príncep. València: Tabarca, 1992 [juvenil]
Cròniques d'un rei (II) : el conqueridor. València: Tabarca, 1992 [juvenil]
Cabrera. València: Eliseu Climent / 3i4, 1995
La guerra de quatre. Alzira: Bromera, 2002
Biografies:
Jaume I, el naixement d'un poble : una biografia il·lustrada (amb Rafael Matoses Cuquerella, Salvador Vendrell Grau). Alzira: Bromera, 1998
LLIBRES
Llegendes Valencianes
A banda de tot allò que demostra la ciència i s’ensenya a les escoles, hi ha un món misteriós fet de llegendes que formen part de la tradició oral del nostre país. Víctor Labrado ha elaborat un treball de recerca per a presentar-nos criatures com els nyítols, els butonis, la Quarantamaula, el moro Mussa o l’home del sac. Francesc Santana s’ha encarregat del repte de posar cara, ulls i nassos, molts nassos, a aquests personatges mitològics, alguns dels quals no havien estat mai representats gràficament. Amb una edició acurada, aquest volum, prologat per l’escriptor i antropòleg Joan F. Mira, presenta els éssers fantàstics més representatius de la cultura popular valenciana.
Edicions Bromera
La querra de quatre
Un homeno identificat assassina a trets l’alcalde d’una petita població valenciana. El comandant jutge Broco ordena detenir uns sospitosos que tenen poc a veure amb aquest afer. La crònica d’aquest atemp-tat, ocorregut l’any 1946 i atribuït oficial-ment a una conspiració comunista, tracta d’esclarir per què van ser condemnades persones innocents.
La guerra de quatre és la reconstrucció fidel i gairebé periodística —a partir de la documentació disponible i del testimoni dels supervivents— d’aquest fet i d’uns altres protagonitzats per un grup urbà de resistència armada que, situat als voltants de València, finançava amb atracaments les activitats de l’oposició clandestina. Aquest grup reduït de maquis, encoratjat amb la victòria aliada a Europa, va provocar la ira de les autoritats de l’època. El resultat és una crònica de la resistència que es llig com una no-vel·la. Una crònica doblement parcial: per incompleta i perquè l’autor no vol dissimular l’afecte pels vençuts.
Edicions Bromera
El segle valencià
Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta 2007
El segle valencià desvela aspectes molt interessants, i fins ara desconeguts, de les vides i les obres dels escriptors valencians més destacats del segle xv, una centúria excel·lent pel que fa a les nostres lletres. Així, trobem l’anàlisi d’un text d’Antoni Canals –considerat el primer teoritzador del secessionisme lingüístic– en la qual es demostra que, realment, el que hi ha és una afirmació primerenca de la unitat de la llengua parlada a Catalunya i a València, els orígens familiars fins ara desconeguts de Jordi de Sant Jordi, una aproximació al poema Veles e vents d’Ausiàs March molt lligada a la biografia del poeta, i l’origen de dos personatges del Tirant lo Blanc: la princesa Carmesina i el rei Escariano.
Una obra distingida amb el IX Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta que pretén acostar-nos, des d’un nou vessant, els nostres clàssics del segle d’or i ser una invitació a llegir-los més per a entendre’ls millor.
Edicions Bromera
Quan anàvem a l'estraperlo
La crònica apassionant d’un temps de misèria i picaresca, de repressió i restriccions.
Un estil extraordinari, una llengua viva, una història captivadora. Un llibre que es beu d’un glop.
Quan anàvem a l’estraperlo és un testimoni extraordinari de la lluita per sobreviure, de la picaresca dels pobres per burlar l’autoritat i guanyar-se el pa de cada dia. Amb un estil despullat, directe i vibrant, a mitjan camí de la novel·la d’aventures i la crònica, Víctor Labrado reconstrueix la memòria d’un temps duríssim: del final de la segona República a la immediata postguerra, quan a la misèria i la fam calia sumar la repressió franquista.
Dalt d’una bicicleta, a trenc d’alba i escapant sempre de la guàrdia civil, el jove protagonista de la novel·la recorre pobles i ciutats de València i Alacant carregat d’arròs, oli o sardines. En una època de racionament dels aliments bàsics i de restriccions de tota mena, anar a l’estraperlo era una de les poques sortides dignes.
Angle Editorial
Si estàs interessat en alguna d'aquestes propostes, contacta en 26 Lletres
