Chante Brassens

Eva Denia Trio
CD

"Les bones cançons tenen la virtut de travessar les fronteres de l'espai i el temps. Algunes ja són antigues, però sentim que estan plenes de vida. Altres vénen de terres llunyanes, però allò que conten ens pertany també. Arriben amb els seus ritmes fascinant i ens obren infinites portes. Immediatament sentim el desig de fer-les nostres. Les acaronem, penetrem en el seu interior, les escorcollem buscant les claus del seu misteri.. Les cançons ens demanen a crits que les cantem per sentir-se vives i nosaltres aspirem a posseir-les completament, perquè només així ens permeten expressar-nos a través d'elles".
Eva Dénia

01. Brave Margot (G. Brassens)
02. Les amoureux des bancs publics (G. Brassens)
03. La première fille (G. Brassens)
04. Chanson pour l'Auvergnat (G. Brassens)
05. La guerre de 14-18 (G. Brassens)
06. Je me suis fait tout petit (G. Brassens)
07. La complainte des filles de joie (G. Brassens)
08. Dans l'eau de la claire fontaine (G. Brassens)
09. Auprès de mon arbre (G. Brassens)
10. J'ai rendez-vous avec vous (G. Brassens)
11. Le temp ne fait rien à l'affaire (G. Brassens)
12. Jeanne (G. Brassens)
13. La mauvaise réputation (G. Brassens)

Segell Comboi Records

Eva Dénia

Eva Dénia (Gandia, València), comença la seua activitat en el món de la música a principis dels anys noranta interpretant clàssics del jazz al costat d’alguns dels músics més representatius del jazz valencià. Ben prompte sent la necessitat de portar al seu terreny aquesta música i s'embarca en l'adaptació a la seua llengua d'alguns dels estàndards més populars, unes versions que finalment edita en el seu primer treball: "Adéu Tristesa". La fascinació per la música de Brasil i, en especial, pel compositor Antônio Carlos Jobim culmina en 2006 amb la publicació de "Tribut a Jobim", un treball firmat conjuntament amb el guitarrista Manuel Hamerlinck, on s'aborden onze cançons de Jobim versionades al valencià i amb exquisits arranjaments musicals. Paral•lelament treballa amb el cançoner de Georges Brassens, a qui dedica un primer disc en 2005 —amb el que des de llavors serà el seu trio: Carles Carrasco a la guitarra i José Luis Porras al contrabaix— i un segon en 2008. La seua curiositat la condueix fins a la música tradicional valenciana, i el seu afany per explorar altres llenguatges la porta a col•laborar amb Carles Dénia en un original treball en què es revisen alguns dels estils més característics del nostre patrimoni sonor.


Discografia:
Eva Dénia Jazz Grup, "Adéu Tristesa"
Eva Dénia Trio, "Chante Brassens". Comboi Records, 2005.
Eva Dénia i Manuel Hamerlinck: "Tribut a Jobim". Comboi Records, 2006.
Eva Dénia Trio: "Toujours Brassens". Comboi Records, 2008.
Discos col•lectius, "Salvem el Botànic". Tabalet Estudis, 1997.
"Valencia Jazz". (P) SGAE, 2001.
"De la Terra". Cambra Records, 2007.

Georges Brassens

Georges Brassens (Seta, França, 22 d'octubre de 1921 - Sant Geli dau Fesc, prop de Montpeller, 29 d'octubre de 1981) va ser un cantautor francès.

Va arribar a la fama gràcies a les melodies de les seves cançons, senzilles i elegants; i a les seves lletres, variades i elaborades. Se'l considera un dels millors poetes francesos de la postguerra (va guanyar el premi nacional de poesia). Va posar música a poemes de molts altres escriptors, com Louis Aragon, Victor Hugo, Jean Richepin i altres. No solia actuar fora del seu país.

Georges Brassens va dedicar la seua vida a escriure cançons. Va créixer apassionat per la música popular i ben aviat va voler ser poeta. Del cultiu d'aquestes dues inclinacions va nàixer el chansonnier més gran que ha donat la llengua francesa.

Brassens va viatjar poc fora de França. Temia no ser comprès, dubtava que el món que abocava en les seves cançons estigués a l'abast d'un estranger. Desconeixia fins a quin extrem l'interès pels textos que escrivia havia de despertar en tants d'ells la curiositat per la llengua francesa, tot i que ell defensava el valor de la seva música davant dels que la consideraven subsidiària, no era del tot conscient de fins a quin punt aquesta es justificava per si mateixa.

Amb la netedat d'un artesà, componia els versos furgant en el pou dels mots, d'on s'extreia peces ja oblidades a les que donava llustre, alhora que habilitava per a la poesia la llengua més viva del carrer.

Les seves delicades melodies naixien per servir als textos, és cert, però com ell mateix no es cansava de repetir, "una cançó reté l'atenció per la melodia, paraules sublims o no".

Interpretar Brassens presenta dificultats afegides per als que no tenim el francés com a llengua materna, encara que no suficients per fer-nos desistir.

Els francòfons s'hauran d'acostumar a escoltar amb accents diferents. Brassens ja no pertany a França, ara és patrimoni de la humanitat. I si de cas no arribem a captar tots els matisos de què expressa, no per això hem privar-nos del plaer de cantar.