Vida i Final dels Moriscos Valencians

Joan F. Mira

Les etapes de conquesta i ocupació del nou Regne de València poden ser considerades també fases d’una expulsió parcial i d’un arraconament progressiu de la població musulmana. Posteriorment, algunes revoltes dels moriscos, considerades actes de traïció, foren aprofitades per a anul·lar molts dels tractats de rendició, per a ocupar noves terres i llocs.

El 1609 es va promulgar el decret d’expulsió massiva de la població d’origen musulmà, convertida a la força durant la guerra de les Germanies. Aquesta ordre significava exiliar violentament, i de colp, una tercera part dels habitants del Regne de València. En cap altre territori tindria un efecte tan extens i profund. El nostre país ja no tornaria a ser el mateix, ni des del punt de vista nacional, ni religiós, ni cultural, ni lingüístic, ni d’ocupació del territori, ni de poblament o de producció agrària. La crisi en què es va veure sumit el país no es va superar del tot fins quasi un segle després
Mides: 240 x 340 mm.

En aquesta col·lecció de grans obres de Bromera, ha publicat, amb un èxit extraordinari, els volums Els Borja. Família i mite; Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d’un predicador; La prodigiosa història de Vicent Blasco Ibáñez; Al­mansa 1707. Després de la batalla, i València per a veïns i visitants, els dos últims distingits amb el Premi al Llibre Millor Editat de l’Any per la Direcció General del Llibre de la Generalitat Valenciana.

Pàgines: 128, dividides en tres capítols.
Il·lustrat amb 150 fotografies en color.
Enquadernació en cartoné i sobrecoberta plastificada.
Paper estucat de 150 grams.
format: 24×34 cm
edició:1
isbn: 9788498245844
Edicions Bromera

Joan Francesc Mira i Casterà

Joan Francesc Mira i Casterà va néixer a València, el 3 de desembre de 1939. El 1959 va obtenir el títol de batxiller a la Universitat Gregoriana de Roma i, l'any següent, també a Roma, es va llicenciar en Filosofia per la Universitat Lateranense. L'any 1962, es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de València, i s'hi va doctorar, el 1971.

Des de 1965 va treballar com a catedràtic d'institut. A principi dels anys setanta va residir a França, on va col·laborar en el Laboratoire d'Anthropologie Sociale de la Sorbona. També va exercir de professor a la universitat de Princeton, Estats Units (1978-1979). Entre 1980 i 1984 va dirigir l'Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social. L'any 1982 va fundar el Museu d'Etnologia de València, institució que va dirigir fins al 1984. Del 1983 al 1991 va ser professor titular de la Universitat de València. A partir de 1991 desenvolupa la seva activitat docent a la Universitat Jaume I de Castelló.

És autor d'un gran nombre d'estudis i investigacions de caràcter assagístic que giren al voltant de l'antropologia, la sociologia i l'etnografia. Molts d'aquests treballs es basen en la situació de la llengua i el poble valencià. Entre els títols més remarcables es troben Som. Llengua i Literatura (1974), un manual de gramàtica; estudis generals com Un estudi d'antropologia social al País Valencià (1974); Els valencians i la terra (1978), Introducció a un País (1980); Població i llengua al País Valencià (1981); i Crítica de la nació pura (1985), premi Joan Fuster 1984, que és una aproximació al concepte de nació des de l'òptica de l'antropologia; Hèrcules i l'antropòleg (1994); Sense música ni pàtria (1995); Sobre la nació dels valencians (1997), que tracta de l'evolució del nacionalisme valencià en els darrers trenta anys; Cap d'any a Houston (1998)

També és autor de les novel·les El bou de foc (1974), El desig dels dies (1981), Viatge al final del fred (1983), Els treballs perduts (1989), Borja Papa (1996, premis Joan Crexells 1996, de la Crítica dels Escriptors Valencians, 1997 i Premio Nacional de la Crítica de literatura catalana, 1998), i dels volums de narracions, Els cucs de seda (1975), premi Andròmina 1974 i Quatre qüestions d'amor (1998), premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Aquesta intensa activitat com a creador la conjumina amb la publicació d'estudis de crítica i teoria literària, etnologia, antropologia, etc., en diversos mitjans de comunicació escrita, com ara L'Espill, Revista de Catalunya o Catalonia Review, així com en capítols de llibres especialitzats en aquelles matèries. A més, és col·laborador habitual de diverses publicacions: Las Provincias, Saó, Valencia Semanal, El Temps, Avui i El País.

Ha estat impulsor i ha tingut càrrecs de responsabilitat en diverses entitats, entre els quals, va ser president d'Acció Cultural del País Valencià (1992-1999); membre del consell i de la comissió executiva de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigacions (1991-97); membre del patronat de la Fundació del Congrés de Cultura Catalana; vicepresident del Centre Català del Pen Club Internacional; membre de la secció de Filosofia i Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans, etc.

El 1999, la conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana li va con concedir el guardó al millor llibre valencià del 1999, per València per a veïns i visitants. L'any següent, va publicar a l'Editorial Bromera una síntesi de la història dels Borja en gran format i il·lustrada: Els Borja, família i mite, i la traducció, amb introducció i notes de La Divina Comèdia, guardonada amb el premi de la Crítica Serra d'Or, 2001.

La seva última obra, Purgatori, va guanyar el premi Sant Jordi del 2002 i el premi de la Crítica. Josep Pelfort ha dit a l’Avui que la novel·la parteix "de l'estructura narrativa i conceptual del "Purgatori" de Dante per pautar les reflexions vitals, morals i filosòfiques del narrador-protagonista i fer un remake contemporani i intel·ligent." A més a més ha dut a terme una altra traducció de referència amb la versió al català dels Evangelis (edicions Proa, 2004).